Història del monestir de poblet

El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, qui va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades). El nou monestir havia d'ésser un lloc de treball i oració.^[1] Per tant, l'any 1151 un petit grup de monjos va arribar a Poblet i el 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Prades i Siurana de Prades, dotze monjos van prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat van començar la construcció de l'església, que seguint la tradició mariana de l'Ordre, va ser consagra

da a Santa Maria.

Art del monestir de Poblet

Així, a la nau de Ponent hi ha la porta que dona entrada al claustre. També era el camí que seguien els conversos per accedir a l'església per la porta del fons.
A la nau de Tramuntana hi donen:

• L'antiga cuina: té forma rectangular i està coberta, en la seva part central, per una volta de creueria. La clau té forma de lluerna per deixar sortir el fums. S'hi poden observar uns grans forns per a les calderes. Una finestra, a banda i banda, la comunica amb el refetor de monjos i amb el de conversos.


• el refetor o menjador és una sala de 33.5 metres de llargada i 8.25 d'amplada coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Al voltant hi ha les taules on mengen els monjos.


• el templet està situat al pati, davant del refetor. És de planta hexagonal i està cobert amb volta de creueria. Al centre hi ha un brollador de tassa circular amb trenta-una fonts, en les quals els monjos de la comunitat es rentaven les mans abans d'entrar al menjador.


• el calefactor està situat a la dreta del refetor. És una petita estança, coberta amb volta de canó, en la qual hi ha una llar de foc, on els monjos entraven a escalfar-se.

A la nau de Llevant hi trobem:

• El locutori: està cobert amb volta de canó seguit i comunica amb el claustre de Sant Esteve i la biblioteca. El locutori era el lloc de conversa entre els monjos, ja que al claustre s'havia d'observar silenci.


• La biblioteca: està formada per dues sales (la primera era el "scriptorum" o sala de copisteria de llibres i la segona una sala de monjos joves) cobertes amb volta de creueria, sostinguda al centre, per columnes cilíndriques. Està il·luminada per finestres d'arc de mig punt.


• La Sala Capitular: es el lloc de reunió de la comunitat. S'hi accedeix, des del claustre, per una porta d'arc de mig punt amb arquivoltes, que té amples finestres a banda i banda, des de on el germans conversos escoltaven el sermó de l'abat. Aquesta sala és una estança quasi quadrangular de 15 metres de costat, coberta amb nou trams de volta de creueria, sostinguts al centre per quatre columnes. Els capitells estan decorats amb entrellaçats.

En aquesta imatge trobem totes les parts d'un monestir, os la poso perquè sapigueu com  i on vivien i viuen els monjos

Hostatge:És l'edifici on estaven les habitacions de les persones que passaven per allà i és quedaven a menjar

Dormitoris: És on dormien els monjos

Esglèsia: És el lloc on resen els monjos

Biblioteca: Era on els monjos copiaven manuscrits i llibres antics.

Sala Capitular:Era el lloc de reunió de la comunitat, on se llegien els capítols de la regla de l’ordre i on l’abat organitzava las diferents feines.

Infermeria::És on els metges curaven als monjos

Cementeri:És on enterren als monjos que han viscut allà

Habitatge de l'abat o l'abadessa: Era on enterraven als caps o (abats)

Quines activitats realitzaven els monjos?

Fem còpies dels llibres. L'ensenyança. L'assistència mèdica. L'evangelització (donar a conèixer la doctrina de Jesucrist escrita als evangelis).
Les tasques diàries dels monjos es repartien entre l'oració, el treball i l'estudi .Unes hores del dia ens apleguem per resar. La resta de la jornada la dediquem a altres tasques necessàries pel funcionament dels monestirs. Uns monjos s'encarreguen de l'hort, de tenir cura del monestir i d'elaborar productes artesans. Uns altres es dediquen a l'estudi i tenen com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir i escriure.  

Vestimenta dels monjos

Els monjos vestien amb un vestit que els arribava fins els peus. Depèn del tipus de monjo vestien d'una manera diferent. 
Cistercenc: vestit blanc fins els peus, i una mena de capa gris. 
Franciscà: Portaven un vestit marró i un rosari amb una creu. 
Cartoixans: (Normalment són monjes). Porten un vestit blanc fins els peus, amb una caputxa.

Alimentació dels monjos

L'esmorza consistia només en pa ,i el dinar en un plat de sopa, un altre de verdura pa.
Completa la dieta amb ous,fruita i formatge. De carn i peix només en menjaven en ocasions especials.

En un dia un monjo solia consumir 1,7 kg. de pa, litre i mig de vi o cervesa, uns 100 grams de formatge i un puré de llenties d'uns 200 grams.

 Els legs solien menjar quilo i mig de pa, 100 grams de carn, 200 grams de puré de llegums i 100 de formatge, regat amb litre i mig de vi o cervesa. Les racions alimentàries que fan durant el dia rondarien les 6.000 calories ja que es consideraven que només són nutritius els plats pesats.

La vida dels monjos al monestir

Els monjos vivien en un monesteri, i es dedicaven a realitzar i a treballar els camps que els rodejaven. Una forma de resar es el cant gregoriá que es canta a cor i sense instruments.

Els monjos tenien un hàbit i complien les seves normes en horaris molt exactes.Les tasques diàries es repartien entre l'oració.

El treball i l'estudi, i també es reunien per resar.Uns monjos s'en carregaven de l'hort, d'elaborar productes artesans i a l'estudi,copiar menuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir o escriure.